Parlant amb algú un dia la conversa va derivar en la paradoxa que es dóna del fet que el plantejament econòmic i social que avui impera és considerat el raonable i eficient, al temps que acusa cruelment d'utòpic tot allò que se li oposa: utòpic l'ecologisme, utòpica la pau, la diversitat... tota una sèrie de valors que mirats atentament s'evidencien com a no tant utòpics, per la lògica del pensament. De fet, es tracta de plantejaments molt correctes. En canvi, el liberalisme de la Gran Babilònia parteix de principis absolutament injustos, impracticables per a un home honrat, però que s'imposa sense gaires problemes gràcies al tel que oneja entre ells i la veritat.
Per afiançar-se Babilònia necessita un discurs ampli i dogmàtic capaç d'enterbolir el seu origen fals. Ho fa aplicant una densa xarxa de dogmes i lleis que ens arriben a despistar i ho fa també, i sobretot, venent la il.lusió del paradís terrenal: Sant Pol, Babilònia, Roma, Barcelona, Nova York... el centre de negocis i serveis que ens permet una vida fàcil, còmoda, dominant.
A més ens dóna les claus del paradís: l'acumulació de poder. Seria allunyar-nos del propòsit entrar en discursos sobre el poder o el paradís; ¡Error!Marcador no definido.PIU.DOCestant. Pretendre que aquest sistema és viable i ecològicament sostenible és una simple utopia. El liberalisme és una utopia que necessita de multitud de dogmes per a possibilitar el seu discurs.
En aquest estat de coses i enfront d'aquesta immensa mentida que s'edifica sobre els nostres caps, va sorgir la idea de la fira alternativa com a possibilitat de reunir en un mateix lloc i moment tota una sèrie de gent que se sentia afectada per un o altre aspecte del mur: dones, immigrants, pagesos, estudiants, okupes, homosexuals, obrers, etc., etc., en definitiva i per casualitat tothom que d'una o altra manera corre el risc de ser silenciat.
L'objectiu era que gent de tots aquests col.lectius es poguessin trobar amb d'altres fora del seu àmbit immediat, donant l'oportunitat de fer-se sentir, d'agafar força comú i arribar a qüestionar el que ja està establert com a "normal", propiciant la reflexió sobre els dogmes que sostenen la mentida col.lectiva; caminant així cap al suicidi del primer món en favor de la intel.ligència.
Donem, doncs, la benvinguda a aquesta nova fira de les alternatives i celebrem l'empenta i valentia de tota la seva gent.
Deixeu-me dir, però, que lamento l'absència de concerts nocturns en aquesta edició, ja que sense aquest espai lúdic la fira es farà empalagosa i es perderà la possibilitat que la música acompeti amb tot el seu poder la catarsi col.lectiva que ens dóna força per a caminar cap a objectius tan pretenciosos.

Jordi Puigdefàbregas