Dins de la meva cambra jo em desfaig dins els meus pensaments, el meu cos ha de romandre plàcid per no transmetre ànsia a les altres ànimes, que resten al meu voltant acomboiant la meva persona que no està ben bé absolta en la realitat. La meva somorta consciència em porta a una intensa reflexió i em tempta amb el seu pitjor plaer. Jo no faig tard a l'hora de caure en el parany així que, fent cas a aquesta, sóc portada a la gran balconera de casa on puc gaudir d'una vigorosa perspectiva de l'arribada del nou dia. Certa part de mi lluita amb un exorbitant ímpetu contra aquella immensa fatiga que habita dins meu. Aquella gran lassitud m'impedia de veure amb tota claretat, l'espectaculosa sortida d'aquell gran estel que a tothom omple d'alegria sol veure amb l'elegància que predomina en el firmament.
El silenci que domina dins aquell ambient plàcid, fa que l'expectació sigui encara més confortable, però aquest silenci és de manera ràpida i pusil-lànime deturada per la dolça i satisfactòria refilada dels ocells, que contents i impacients donen la benvinguda a l'inici del nou jorn. Tot i ser un fet rutinari ells cada dia mostren la mateixa vitalitat de sempre. Tot seguit té lloc dins l'obscura concameració el que tots esperem amb vigorós desfici.
D'entre les ingents aigües del Mediterrani treu el nas timoradament un sol que pel moment amb els seus grans afelags fa tornar el cel rogenc. Alhora els seus tendres dolls acaronen la superfície de la terra mostrant al mateix temps la seva veritable bellesa a la llum. Quan aconsegueix deslliurar-se de les cadenes que el lliguen, amb modèstia i refinament s'estableix a la prominència divisant la que de Déu fou gran creació.
En veure aquell virtuós paisatge l'emoció em commou i fa que dels meus ulls brollin avergonyides, dolces llàgrimes que esmenen el meu rostre inspirant així una faç trista i dessolada, però dins meu, regeix un gran goig en atalaiar que aquesta voluminosa i esglaiadora esfera que tot desprenent una enceguedora llum brotarà cada dia per sobre la immensitat del mar, indicant així que els ocells segueixen cantant, que els rius continuen el seu transcurs des de dalt dels cims més alts cap a la mar blava i intensa, que els arbres creixen cap al cel i que mai ningú els pararà i en presenciar la continuïtat d'aquests fets la meva consciència ja no és somorta, sinó que alena un reconfortable aire i perviu fins que la cruel mort plena d'indiferència la portarà a formar part del seu existent i bell somni.

MRP