Poesies Santpolenques d'Antoni Martí Monteys (1889-1977)
|
Sant Pol 1965 Sant Pol, mar de cobalt, veles blanques i rosades sota el blau, campanar monstruós, absís romà tres pins que s'emmirallen dins del mar. Parles exòtiques, fulgurants esguards murtreres blanques, joc de ginestars i al cor un cocktail de records d'antany, gregues tanagres, vives, palpitants sirenes blamques d'un país llunyà, parets emblanquinades, velles amistats, geranis que es desclouen foguejants d'ahir les enyorances, d'avui lesrealitats. Quatre palmeres, ocre dels teulats, gavines que festegen sobre el mar. Sant Pol d'ahir, d'avui i de demà si alguns diuen que el rostre t'ha canviat jo que et conec com pocs i de tants anys per mi el teu cor, Sant Pol sempre és igual i per tu els anys no passen, bell com mai. Les palmeres de Can Sauleda Pot haver-hi gratacels, mes encara veig les palmeres que es retallen en el cel, en el jardí dels Sauleda Al darrera, el campanar amb sa vella silueta, record d'un temps ja passat perfil que encara es conserva Si creixen més gratacels que no ens tapin les palmeres que poguem veure el cloquer amb ses llargues finestrelles. Així encara ens semblarà el Sant Pol d'anys endarrera. Recopilades per : Jaume Martí Valls (Monteis) |
|
|
|