Hi ha un bosc desat dins l'ordre que dibuixen els arbres.
Ells d'això n'han fet nau, i amb tot el verd s'embarquen.
Llavors seguim el rastre, i pel camí marcat
Entre soca i brancatge ens acostem, tots nus;
Busquem dreçar el paisatge que els fa créixer, amunt.
Parem la mà, al vent, palpem el nus que forgen
Aquests dits allargats que neixen a les branques.
Just allà on es trenen els arbres fan un astre
I ens duen al jardí: són el lloc i la fórmula
I l'encaix és un gest esclel i amb so de fusta.

Joan Puigdefàbregas