En Gol fa honor al seu nom. És un ambiciós i incansable batallador en favor dels seus ideals. I els seus ideals són les utopies. Unes utopies que se les intenta marcar com a metes o, més pròpiament, com a goals -en anglès-. En Gol, nascut a Barcelona el 1953, es va establir a Sant Pol el 1980. Des d'aleshores viu entre nosaltres. Es defineix professionalment com a dinamitzador sociocultural, tot i que es guanya les garrofes fonamentalment en la fotografia, especialment de la d'espectacle. La fotografia ha estat sempre el seu mitjà de subsistència des que de jove començà a treballar en els diaris dels anys setanta alguns d'ells avui desapareguts com el Correo Catalán o Tele-Exprés. Va treballar en premsa fins l'any 85. El seu nom oficial és Josep Armengol Arias. Però ja de petit li deien Gol. A partir de 1985 decidí oficialitzar el nom de Gol com a nom artístic i professional. Actualment és, en altres moltes coses, el coordinador de la Fira Alter-nativa de Sant Pol de Mar.

Per què sorgeix una Fira Alter-nativa a Sant Pol?
Jo sempre he cregut que faltava un espai que recollís les noves propostes que sorgeixen tant des del sector del pensament (el món de les utopies, del medi ambient i del lliurepensament i pensament llibertari) com de l'obra (artesania, alimentació, medicina). I una fira com la nostra intenta recollir precisament aquests sectors.

I com definiries el principal objectiu de la vostra fira alternativa?
Despertar la sensibilitat, la llibertat i la creativitat; i, per tant, recuperar les utopies. Es tracta d'anar molt més enllà del que ens ofereixen els mitjans d'oci domesticats com la televisió, Port Aventura, etc., on no hi ha la vitalitat i interactivitat que ofereix o intenta oferir la nostra fira. Nosaltres intentem crear un espai de relació de persones, idees, accions i productes que, en equitat, compartim una concepció ètica, social, econòmica i ecològica alternativa al model socioeconòmic actual dominant.

Aquesta ja serà la quarta fira alternativa. Vas ser tu el principal impulsor d'aquesta fira a Sant Pol?
Jo me'n vaig assabentar que existien aquests tipus de fires mitjançant en Pep Navarro, que és un firaire de Sant Pol i Sant Cebrià, que pertany a l'Associació de les Noves Tendències Artesanals de la Mediterrània. En Pep va ser el que em va ensenyar que tot el que jo pensava i creia tenia la seva fòrmula a través d'una fira alternativa. De seguida me'n vaig adonar de l'important paper que podia fer una fira d'aquest tipus com a una fòrmula molt vàlida per donar a conèixer i fer arribar a la gent els principals missatges que intentàvem i intentem llançar des del GOM sobre el medi ambient, però a més obrint-nos a altres temes sense limitar-nos al tema ecologista.

O sigui que ni tu ni el teu grup no sou els descobridors d'aquestes fires.
No. Hi havia ja fires alternatives a València, a Castelló, Benicarló, bàsicament a la zona del País Valencià. Precisament en Pep Navarro em va aconseguir els estatuts de les fires d'aquest tipus que se celebraven al País Valencià.

Quin és el secret de l'èxit de la vostra fira?
Crec que perquè la fira funcioni ha de rutllar el que jo en dic el Triangle: per un costat la fira, fira: artesania, alimentació i medicina; per l'altre les comunicacions: conferències, xerrades i debats; i per últim les animacions, que és l'aspecte lúdic, que fa que tot tingui un cos, que hi hagi una variació i una harmonia. Aquest darrer aspecte ha de fer atraure al públic per tal que aquest no se senti simplement com a un objecte o ser comprador de productes, sinó que tingui capacitat d'entendre pedagògicament tot el muntatge de la fira i els seus principals missatges. Aquest és l'esquema.

Per què la fira a Can Villà?
Can Villà és un lloc especial que reuneix una sèrie de condicions que el fan el lloc ideal per ubicar la nostra fira: el concepte mar-muntanya funciona molt bé; el concepte d'espai "verge" encara té força; és prou ampli com per trobar petits espais per anar col.locant els diferents àmbits de la fira i que la gent trobi el seu espai per trobar-s'hi a gust; està ben comunicat, etc. De tot el Maresme és el millor lloc com a escenografia d'espai. I pensa que he donat moltes voltes per la comarca observant espais.

Quina valoració fas de la fira fins ara, en aquestes tres edicions ja realitzades?
Com moltes coses hi ha molt bona voluntat, però està encara a un 20% del que podria ser. Encara és molt fluix. Perquè les participacions amb totes les entitats i col.lectius encara no ha arribat al punt idoni. Aquest any s'està fent un esforç per donar suport al tema de les entitats i col.lectius. Per altra banda, potser tres anys representen encara poc temps per arribar a resultats òptims. El primer any és el que comença a existir. El segon encara és adolescent. I el tercer, quan ja podia donar mostres de maduresa potser vam pecar d'oferir massa activitats de tipus lúdic i festiu i en canvi vam decrèixer en la participació merament interna.

I l'objectiu per la quarta fira?
Doncs és millorar l'aspecte social encara que sigui baixant l'aspecte lúdic, donant entrada a tot tipus d'entitats i col.lectius.

Els organitzadors de la fira depeneu del G.O.M. (Grup d'Opinió Mediambiental)?
El GOM és una espècie de calaix de sastre. Hi cap tothom. El GOM és el que en cada moment les persones que en formen part volen que sigui. I quan arriba aquesta època de l'any resulta que a uns quants membres d'aquest col.lectiu ens ve de gust participar en aquesta fira. Oficialment formem la Comissió Fira Alter-Nativa del GOM.

Com financeu la fira?
Ja saps que les fires alternatives no poden cobrar entrada i l'única manera de finançar-se és a través de les col.laboracions. I aquestes arriben de diversos àmbits: de l'Ajuntament, que sol ocupar aproximadament entre un 7 i un 10% del total, a banda que també col.labora amb l'aigua, la llum, l'escenari i altres serveis; grups que col.laboren amb infraestructures, com els Comediants o els mateixos Ajuntaments de Canet o Arenys; donatius puntuals que es fan bastant anònimament; i finalment el capítol més important que és el del servei de bar i restauració. L'any passat vàrem tenir un pressupost d'1.400.000 pessetes, però aquest any ens agradaria poder-lo rebaixar al milió.

I Sant Pol respon bé a la fira?Sí, el poble respon bé perquè participa. Ens visiten. Ve molta més gent de la que ens podríem esperar. És lògic per altra banda que hi hagi algun sector que estigui en contra la fira, perquè no responem al model de poble que a ells els agradaria.

Teniu lligams o esteu coordinats amb altres fires?
Sí, però són lligams que encara no estan consensuats. El problema és que la distància dificulta molt les relacions amb les fires de València. Jo, de fet, prefereixo establir relacions amb fires puntuals que tinguin alguna cosa especial. Per això, per exemple, vaig establir vincles amb la fira de Vic. Però resulta que, després de dos anys de fer-la, enguany no la fan. I és clar, això trenca novament el contacte. De totes maneres, hi ha voluntat evident de posar-nos d'acord totes les fires per crear una comissió que ens coordini per anar a buscar ajudes, etc.

Quines innovacions ens esperen per aquest any?La principal seria la de compartir la fira amb entitats d'altres pobles a nivell de programació i fins de pressupost. La idea és organitzar una assemblea d'entitats que sigui la que porti la fira. Es planteja assajar la fira alternativa del Maresme obrint d'aquesta manera l'àmbit territorial tot integrant aquells col.lectius de la comarca que procuren viure en actituds pacifistes, ecofeministes, solidàries, democràtiques, llibertàries, ecologistes i altres utopies...

Què destacaries com a millor aportació o èxit de la vostra fira en aquests primers anys de funcionament?
Jo destacaria el fet que hem sigut capaços de transformar l'espai del parc de Can Villà, convertint-lo d'un espai-postal-paisatge a un espai viu, cultural, ple de sensacions internes, d'afectes, d'alegries, d'aprenentages... Per altra banda també m'agradaria destacar que durant els dies de la fira tens la sensació que hi ha "molt bon rollo", no hi ha ni una baralla , ni un problema de tensió...

Sant Pol se'n beneficia molt de la fira?
Sí, és clar, se'n beneficia. Penso que la fira coincedeix amb un canvi inevitable a Sant Pol. Un canvi sociològic. El model de poble de la generació que ara té entre seixanta i setanta anys deixa pas al model actual en què el creixement demogràfic a partir de nous empadronaments de gent vinguda de fora porta una molt més complexitat sociològica al poble. Si la fira es pot fer és perquè ha canviat l'organigrama sociològic del poble. Sense aquest canvi no s'entendria la fira. Per altra banda, quan vaig pensar en la idea de muntar la fira a Sant Pol vaig veure de seguida que podia comptar amb una presència activa de santpolencs dedicats a l'artesania, a l'alimentació -com la Lídia de les Herbes-, a les medicines alternatives... En general ara la major part de gent del poble pot entendre i acceptar millor la fira entre altres coses perquè també des dels mitjans de comunicació rep els missatges de tots els moviments alternatius que conformen el que s'ha donat a conèixer com la nova era (la new age en anglès).

I quines propostes tens o teniu per anys vinents?
A mi m'agradaria que l'any que ve hi pogués haver una presència d'empreses relacionades temes d'energies renovables amb estands ben muntats que poguessin acollir mostradors de plaques solars, aixetes per reduir consum... Afegir un element comercial, mantenint la voluntat de millorar el medi ambient. Alhora aquest sector podria ajudar el finançament d'altres coses.