La Fira Alter-nativa de Sant Pol arriba a la seva quarta edició. No és doncs, ja, un simple assaig, un simple experiment d'uns quants activistes ecologistes, pacifistes o llibertaris. No. És ja una Fira que ha agafat cert arrelament. Una Fira que té voluntat de continuar i de consolidar-se definitivament. Tot i que no és ni la primera ni l'única fira alternativa -el País Valencià va ser el pioner a Espanya d'aquest tipus de celebracions i continua tenint un paper capdavanter-, sí que de moment és l'única a la comarca. Aquest és un dels motius pels quals aquest any pretén convertir-se en la Fira del Maresme, donant acollida a col.lectius i entitats de tota la comarca. Sant Pol, doncs, ha pres un paper precursor dins el gran paquet de moviments alternatius al Maresme. Per què? Per diversos factors que han convergit en l'organització d'aquesta fira. En l'article que firma l'alcalde de Sant Pol en aquest mateix número podem trobar-hi un dels factors: Sant Pol està creixent demogràficament potser com mai ho havia fet i, per tant, està canviant. Des de l'important creixement del primer terç de segle -de 1900 a 1930 vàrem passar de 1.292 a 1.658 habitants- Sant Pol havia anat creixent molt lentament fins la dècada dels vuitanta. Al cens de 1991 es comptabilitzaren 2.406 santpolencs. Però a partir d'aquest any s'inicia una escalada de fort pendent que ens ha portat a ratllar els 3.500 habitants en aquest moment. És a dir, que haurem crescut més en els darrers set anys que en els seixanta anys que van de 1930 a 1990. I aquest creixement demogràfic ha comportat ja un canvi sociològic de la població. El principal coordinador de la fira, en Gol, ho diu clarament a l'entrevista d'aquest monogràfic: "Si la fira es pot fer és perquè ha canviat l'organigrama sociològic del poble. Sense aquest canvi no s'entendria la fira". Un altre factor: l'existència a la població d'un dels grups ecologistes dels més importants i més ben dotats personalment i tècnicament de la comarca: el GOM. Tampoc sense el GOM s'entendria la fira. Les persones que organitzen i treballen a la fira són gent relacionada majoritàriament amb aquest grup. En teoria, l'entitat que organitza la fira és una comissió que depèn del GOM. I tercer factor: l'existència d'un espai gairebé immillorable per establir-hi la fira i desenvolupar-hi totes les activitats necessàries. El parc de Can Villà està ben comunicat, ofereix possibilitats d'aparcament, és gran, hi ha molt d'espai verd i, en definitiva, és molt estimat pel grup organitzador de la fira.

Si aquests factors, i d'altres de no tan importants, van fer possible el naixement de la fira, també han fet possible el seu èxit i la seva continuïtat. Un èxit molt relacionat alhora amb el gran esforç, dedicació i il.lusió que hi posen els organitzadors, disposats anualment a renovar-se i a ser prou crítics amb ells mateixos com per modificar en cada edició aquells aspectes que no han acabat de funcionar en l'anterior. En Gol reconeix a l'entrevista que l'any passat hi va haver un excés d'activitats lúdiques, que van fer minvar el resultat d'altres aspectes de la fira i que van fer pujar el pressupost a 1.400.000 pessetes. Per això aquest any es pretén ser més restrictius tot potenciant la col.laboració de col.lectius i entitats del Maresme que tinguin en el seu ideari objectius de tipus pacifista, solidari, ecologista, llibertari, etc. En definitiva objectius relacionats amb moviments de tipus alternatiu.

Sens dubte són moviments en alça en el conjunt de la societat. Fonamentalment perquè cada vegada són més necessàries i urgents les respostes a situacions molt greus com la de la solidaritat amb països del Tercer Món -que en lloc de progressar econòmicament van empobrint-se progressivament- o l'oposició a la fatal degració mediambiental del planeta. Són moviments que en conjunt són crítics amb el model socioeconòmic predominant en el món actual i que, poc o molt, -però en tot en cas cada vegada més- saben connectar en un sentit o un altre amb la majoria de la població. Qui pot oposar-se del tot, per exemple, amb la feina dels col.lectius autènticament pacifistes, o la feina de les ONG que treballen en altres països o ben a prop de casa ajudant gent necessitada... Per això la majoria podrem trobar en aquesta fira -sigui a través d'una xerrada, d'un estand o d'un espectacle- aquella persona o aquell missatge amb els quals ens podem sentir identificats. És en aquest sentit que la fira no és d'uns quants -tot i que s'ha d'agrair la difícil i feixuga feina d'organitzar-la a la gent que la fa possible- sinó que ha de ser de tots i ha de comptar amb la col.laboració de tots. És aquest un dels màxims objectius de la Comissió de la Fira Alter-nativa i es pot dir que van assolint progressivament.