Planteu figueres d'ònix, que el vent en senti grat.
Que les verges conèfores en llurs amples paneres
duguin fulles d'esmalt i branques per banderes
i amb himnes d'himeneu es llencin al combat.

Confitura de mel quan decanta l'estiu
-figues de coll de dama, figues d'ull de perdiu-
salut arbre nostrat que amb el nom t'involucres
de la ciutat mateixa que deleix l'ombradiu.
L'arabesc de les branques serà un reialme empriu
i la Rambla una bresca de canyelles i sucres.

Carles Fages de Climent