El CESP, com a bon centre excursionista, camina més que l'ENS. Aquest vol s'han ajuntat tres sortides per explicar. De la primera, la del Montnegre, l'Ester Roig ens en fa cinc cèntims i nosaltres anirem per les altres.
El 17 de maig vàrem anar a l'Alta Garrotxa, terra molt abrupta, freqüentada fa molt temps per bandolers i contrabandistes, inspiradora de llegendes, escenari de les guerres carlines, i sempre bona acollidora de caminaires i aventurers.
El nostre recorregut comença a Sadernes, seguint pel Pont de Valentí. Tot fent camí contemplem el Bassegoda i entremig del bosc treu el cap l'ermita de Sant Feliu de Riu, ens aturem a Talaixà per reposar i explorar les restes de l'església, desfilem després pel Salt de la Núvia i bosc endins fins a Sant Aniol d'Aguja. El refugi lamentablement el trobem gairebé en ruïnes; mentre alguns omplen les cantimplores d'aigua en el rajolí de la font, i d'altres reposen, en Jordi, l'Iu i en Roger s'han ficat a la cripta de l'Ermita, hi entreveuen en la foscor el que queda de l'altar. Saltant de roca en roca per la Riera de Sant Aniol arribem al Salt del Brull, abans de dinar els més fogosos es banyen a la gorga i després assistim a l'espectacle que ens ofereixen dos barranquistes, molt contents de tenir tants espectadors, fan el primer salt amb corda i el segon capbussada lliure.
El camí de baixada el fem vorejant el riu, travessant-lo de tant en tant per sobre les pedres o sucant-hi els peus. Feia bo sentir aquell soroll d'aigua i el refilar dels ocells. Decantant esbarzers, boixos i avellaners, arribem a Sadernes, hi fem el toc i cap a casa.
I el 21 de juny a Núria
Són les quatre de la matinada i ja sonen els despertadors entremig del so d'ambulàncies i bombers; diuen que hi ha hagut un accident molt fort a mig camí de Calella, no sabem què ha passat, pugem a l'autocar anguniosos.
A Vallter s'afegeix a la colla, en Francesc, el nostre ciclista internacional. A les vuit comencem a enfilar muntanya ben abrigats, no ha passat gaire estona i ja tenim calor. Tot és pujada fins el Coll de la Marrana, ens aturem per esmorzar i decidim quin camí seguirem, els més abrandats pugen al Pic de l'Infern passant per Bastiments i la resta anem pel Coll de Tirapits tot retrobant-nos per a contemplar els LLacs de Carançà des del seu Coll. Després de refrescar-nos amb la neu enfilem cap a Noucreus i baixem a Noufonts, quin gust dinar sobre l'herba al costat d'un rierol d'aigua gelada que ens refà els peus. El gust dura poc, ens hem d'afanyar per no perdre el Cremallera, encara que arribem a temps, hem d'esperar el proper tren, el nostre ens el prenen els del Barça, la majoria ens n'alegrem, tenim una bona estona per gaudir de Núria.
Després d'un trajecte agradable arribem a Ribes on ens espera l'autocar, ens assabentem de la trista notícia, ens costa de creure, el presagi del matí malauradament ha estat molt pitjor del que podíem esperar, la Noemí, la Marta i la Pat ens han deixat. Ben poca cosa sabem dir en moments com aquest, amb aquest escrit les volem recordar i acompanyar als qui més les han estimat.

Beneta i Mariona Vila