Aquells i aquelles que estimem el Casal d'Estiu de Sant Pol de Mar amb fidelitat i honestedat lamentem la seva desaparició. Des de fa més de 35 estius diversos equips de monitors i monitores han educat en el lleure milers de nens i nenes; però, enguany, nois i noies, vilatans i estiuejants, deixaran buits els tallers, apagats els llums de la fira, desertes les bases del "palo-mato" i muts els campaments. Els temps canvien...hi haurà altres ofertes, però no la nostra, no la del Casal d'Estiu de Sant Pol de Mar.
Anar a la recerca de les causes que han provocat la seva desaparició esdevé complicat, sobretot perquè tothom té la seva opinió. La raó, molt probablement, estigui repartida; de tota manera hi ha preguntes que romanen a l'aire i en el cap dels que encara seguíem les seves activitats i compartíem els seus neguits:
Ha tingut la parròquia el millor equip per dialogar amb les institucions municipals una resposta educativa a les necessitats de lleure que demanaven no només els santpolencs, sinó també els estiuejants? Ha ofertat el mateix tracte l'Ajuntament a totes les ofertes de lleure sense ànim de lucre que s'han proposat per als infants? S'ha respectat l'antiguitat d'una institució educativa que ha participat i representat el poble en diverses trobades de Casals al llarg de 35 anys? S'ha recolzat un equip de monitors i monitores (on convivien joves del poble i d'altres indrets)? S'ha treballat per ajudar el Casal o ens hem limitat a crear un succedani?
Som molts els que pensem que un càncer s'ha extès silenciosament envaint i destruint els teixits circumdants: el càncer que ignora que no s'educa des de la burocràcia, ni des de la política. Siguem crítics (com dèiem en els nostres objectius): el Casal d'Estiu de Sant Pol de Mar no era el millor, simplement era el nostre; tots els que en vàrem formar part hauríem d'haver estat al seu costat. No tothom sap treballar des de dins, en equip (és, per exemple, el que no van saber fer els porcs de la Revolta a la granja d'Orwell). Cap projecte de centre substituirà el que era el Casal d'Estiu encara que tinguin un nom i un segell semblants, encara que paguin millor els seus monitors, ni encara que ocupin els locals que vam netejar i ocupar durant anys.
El Casal d'Estiu de Sant Pol de Mar era una manera d'entendre l'educació, el treball en equip i l'entorn, i ha tingut una desaparició impròpia, indigna. Els que facin qualsevol cosa que pugui semblar un relleu no han d'oblidar que "qualsevol nit pot sortir el sol".

David Domínguez
Mercè Estañol
Eva Pujol