Després de constatar que el creixement demogràfic que està experimentant en aquests moments Sant Pol és molt important -i ho continuarà sent- Francesc Pomés fa unes reflexions sobre la conveniència o no d'aquest augment de població, tot concloent que cal valorar-lo positivament, atès que és un creixement fet amb ordre i control i seguint sempre unes previsions.

Amigues i amics:
Sant Pol creix. Creix de tal manera que amb el que portem d'any s'han empadronat prop de 300 persones, i per tant ja ratllem els 3.500 habitants. Que siguin benvinguts aquests nous convilatans! La nostra vila havia estat molts anys estancada. Ho demostra el fet que a finals dels anys 70 hi havia censats uns 2.200 santpolencs, en la renovació del Padró l'any 91 se'n varen comptabilitzar 2.406 i ara, com he dit, quasi arribem als 3.500. Si ho comparem, ens adonem del salt que s'ha produït en aquests últims anys. I, pel que sembla, aquest goteig de nous empadronaments continuarà en el futur immediat si ens atenem al nombre d'habitatges que s'estan construint i els que hi ha en perspectiva de construcció, motivat, ben segur, per les circumstàncies favorables que es donen en aquests moments: tant per la situació dolça, econòmicament parlant -hi ha eufòria, els bancs i caixes faciliten préstecs hipotecaris amb uns tipus d'interès força assequibles, l'atur ha baixat, etc.-, com per les facilitats de desplaçament que existeixen des del moment en què es va posar en marxa l'autopista, sense oblidar la freqüent circulació de trens que RENFE ha posat.
¿És bo per a Sant Pol aquest augment de població? ¿O hauria valgut més que no s'hagués mogut de tal com era? Ben segur que trobaríem respostes dispars i el cert és que aquest creixement -i més- estava previst des de feia força anys, concretament des que es va aprovar el Pla General Urbanístic l'any 78. I recordo que en confeccionar-lo -jo aleshores també estava a l'Ajuntament- hi varen intervenir diferents tècnics especialitzats en urbanisme, com són ara arquitectes, juristes, sociòlegs i demògrafs, que varen fer un estudi acurat de les previsions de futur, i recordo també que el nostre poble va ser un dels primers en proveir-se de la, diguem-ne, "Carta Magna", la qual cosa es va valorar molt positivament perquè assenyalava unes directrius a seguir a l'hora de prendre decisions en el futur.
Aquesta evolució creixent que estem experimentant, si ens la mirem amb ulls progressistes, crec que l'hauríem de valorar positivament atès que tot creixement fet amb ordre i amb el degut control segons les previsions s'ha de considerar bo en si mateix. I perquè haurà de beneficiar i potenciar el desenvolupament econòmic de la vila, atès que fins ara el nombre d'habitants no era suficient per mantenir la majoria de comerços i altres establiments oberts, els quals s'havien de refiar força de la gent que ens visita els estius i caps de setmana. Per altra part no deixa de ser satisfactori que aquests nous convilatants hagin escollit el nostre poble per "plantar-hi tenda", ja que ben segur hauran valorat les qualitats que ofereix en tots el àmbits, que no son poques. En un altre ordre de coses, pot resultar interessant créixer de manera ordenada i sense "passar de rosca" en el nombre d'habitants, perquè les assignacions o ajudes que rebem els municipis provinents dels estaments oficials també augmenten, i en més proporció que el nombre de censats. I això certament també és positiu per a les arques municipals, a l'hora de quadrar els números del pressupost, atès que en molts casos, comparant-ho amb municipis més grans, ens trobem amb inferioritat de condicions, perquè hi ha despeses que són iguals i els ingressos més petits.
Si per contra ens mirem el creixement amb esperit nostàlgic-conservador, ben segur que només hi veurem inconvenients. En primer lloc perquè ens dóna la sensació que aquell encant que encara conserva una mica Sant Pol, de vila marinera, d'ambient més o menys tranquil, de tarannà senzill, etc., que ens ha donat fama, ho perdrà i, per tant, no veiem bé aquesta evolució que està fent el nostre poble. Voldríem que res canviés, al contrari, pensem que seria meravellós tornar a veure com arriben les barques al capvespre, omplint la platja, amb força gent assistint a la subhasta del peix; que pels carrers no hi circulessin cotxes, que passejant per l'andana o La Punta l'únic soroll perceptible fossin les ones del mar... Però això ja ha passat i ara és somiar amb els angelets. Les coses, vulguem-ho o no, han canviat. Abans anàvem amb tartana i ara anem amb cotxe. Això no vol dir que no hàgim de procurar que l'evolució no se'ns mengi i mirar de conservar tant com es pugui tot allò que val la pena i ens dóna identitat i això procurem fer-ho. Sempre s'ha dit que no es pot anar contracorrent.
Si parlem d'urbanisme estructural, cal dir que el casc urbà, tret de les reformes puntuals, es mantindrà igual, ja que està preservat pel mateix Pla General Urbanístic, pel P.E.R.I. i pel propi Catàleg d'edificis a protegir. Per tant, el creixement que experimenti la població en aquest sentit serà sempre en el desenvolupament de les noves urbanitzacions perifèriques previstes en dit P.G., les quals han de disposar de les corresponents zones verdes i d'equipaments, una vegada enllestides, per tal que ofereixin un bon nivell de benestar i convivència. Si bé cal precisar que en les urbanitzacions desenvolupades en anys anteriors, quan no hi havia un rigorós control per part dels estaments oficials, sovint hi sorgeixen problemes per mancances en infrastructures i altres serveis, que es procura anar-los adequant en la mesura que es pot, perquè també ofereixin un bon nivell.

En resum, i vist amb ulls d'Alcalde, Sant Pol és i continuarà essent una vila privilegiada.

Francesc Pomés i Roca